Realment Interessant, emocionant, commovedor i un munt d'adjectius positus més.
Jo vaig descobrir una d'aquestes peces tan delicades a les rambles el dia 16 ... i m'hi vaig quedar una estona, va ser al poc temps que vaig descobrir que aquell piano estava allà per ser tocat per a tothom, no m'ho podia creure.
Ara ja no hi havia ningú, era tan trist veure'l apartat de les corredisses de la gent, algo tan bell... allà a un racó.
Veient ara, que l'instrument estava buit, m'hi vaig col.locar per tocar el que sigui que sonés be... i sincerament no he sentit mai la sensació que vaig sentir aquell dia, tocar al mig de les rambles amb la gent que hi passa i les persones que es paraven a sentir la música que toques, normalment toques a un lloc tancat sense gaire gent o ningú, allò era formidable. La gent feia fotografies i tot! jaja era genial, em va agradar tant que m'hi vaig quedar unes 3 hores, vaig coneixer a un munt de gent, fins i tot vaig sortir aquella nit amb persones extrangeres que no coneixia per a parlar sobre la música i la vida... formidable. Això si que és un punt per generar relacions.
Sincerament és emocionant veure com interecciona el piano a un ambient on molta gent d'altres cultures, països etc, empren el piano de diferentes maneres ,aportant diverses mel.lodies... era molt interessant veure el que generava allò al centre de Barcelona, era com un parèntesis dins d'aquest mon on tothom qui s'hi apropava canviaba el xip, reia i entaulava converses agradables. Molt bona idea, per qui ho ha organitzat, gràcies també a la gent que l'ha recolzat a fer aquest pas tan èpic.
Al cap de pocs dies vaig marxar de viatge... em va saber greu no haver poder tocat i escoltat a altres músics fins l'últim moment. Però jo, em quedo amb l'esperança de poder-ho tornar a veure, seria bó que el gobern, no ara, però d'aquí un temps quan torni a invertir o inverteixi més diners a cultura i hagi un mes a Barcelona, anomenat, el dia nacional del piano! crec que seria molt maco.
pd.Aquí una foto, dels cops que passava i em parava a algun instrument que veia, encara que hi anés amb bici!!!
pianistadorfila // 26/3/2010, 14:39
Podrien deixar almenys 1 piano permanent... Per cert felicitar a Luke Jerram per fer possible tot aquest gran proyecte artistic a Barcelona!
Marta // 25/3/2010, 20:25
Mañana se llevan el piano!!
espero poder tocar unas últimas melodías en él!
luke jerram // 25/3/2010, 19:23
thank you for your stories Inma ! My best to you.
I love the Titanic film too ! ]
best
Luke - author of the streetpianos.
Inma // 24/3/2010, 17:07
La història anterior és completament real. La he viscuda aquest mateix matí, tot just sortit d'un momento d'aquells de "moral més que baixa" el dia anterior. Quan una amiga m'ha aclarit la situació passant-me aquest enllaç en un primer momento he sentit com si un moment màgic s'hagués esvaït. Però no, en realitat l'únic que ha fet la meva ciutat és donar-me la oportunitat de viure un moment com aquest i saber que moltes altres persones gaudiràn d'altres sorprenent històries enguarnides de notes musicals. Tant de bó altres ciutats s'uneixin a la brillant iniciativa. Sé positivament que ho estàn dessitjant. A tots els que heu fet possible tantes coses agradablement sorprenent últimament (els galets de Nadal al carrer, la proposta no taurina, ara els pianos al carrer...): moltíssimes gràcies per fer-nos cada dia millors i més feliços! :-D
Jo vaig descobrir una d'aquestes peces tan delicades a les rambles el dia 16 ... i m'hi vaig quedar una estona, va ser al poc temps que vaig descobrir que aquell piano estava allà per ser tocat per a tothom, no m'ho podia creure.
Ara ja no hi havia ningú, era tan trist veure'l apartat de les corredisses de la gent, algo tan bell... allà a un racó.
Veient ara, que l'instrument estava buit, m'hi vaig col.locar per tocar el que sigui que sonés be... i sincerament no he sentit mai la sensació que vaig sentir aquell dia, tocar al mig de les rambles amb la gent que hi passa i les persones que es paraven a sentir la música que toques, normalment toques a un lloc tancat sense gaire gent o ningú, allò era formidable. La gent feia fotografies i tot! jaja era genial, em va agradar tant que m'hi vaig quedar unes 3 hores, vaig coneixer a un munt de gent, fins i tot vaig sortir aquella nit amb persones extrangeres que no coneixia per a parlar sobre la música i la vida... formidable. Això si que és un punt per generar relacions.
Sincerament és emocionant veure com interecciona el piano a un ambient on molta gent d'altres cultures, països etc, empren el piano de diferentes maneres ,aportant diverses mel.lodies... era molt interessant veure el que generava allò al centre de Barcelona, era com un parèntesis dins d'aquest mon on tothom qui s'hi apropava canviaba el xip, reia i entaulava converses agradables. Molt bona idea, per qui ho ha organitzat, gràcies també a la gent que l'ha recolzat a fer aquest pas tan èpic.
Al cap de pocs dies vaig marxar de viatge... em va saber greu no haver poder tocat i escoltat a altres músics fins l'últim moment. Però jo, em quedo amb l'esperança de poder-ho tornar a veure, seria bó que el gobern, no ara, però d'aquí un temps quan torni a invertir o inverteixi més diners a cultura i hagi un mes a Barcelona, anomenat, el dia nacional del piano! crec que seria molt maco.
pd.Aquí una foto, dels cops que passava i em parava a algun instrument que veia, encara que hi anés amb bici!!!
espero poder tocar unas últimas melodías en él!
I love the Titanic film too ! ]
best
Luke - author of the streetpianos.